Les agrupacions participants a la Secció Primera del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2022 hauran d’interpretar com a obres obligatòries les partitures Bookmarks From Japan (The Great Wave Off Kanagawa – Hakone) de la compositora Julie Giroux i «De Cai» de Pascual Piqueras.
BIOGRAFÍA JULIE GIROUX
Julie Ann Giroux va nàixer a Fairhaven (Massachusetts) i es va criar a Phoenix (Arizona) i a Monroe (Louisiana). Va estudiar música a la Louisiana State University i a la Boston University. Va rebre formació de composició de la part de John Williams, Bill Conti i Jerry Goldsmith, entre altres. Julie és una intèrpret consumada en piano i trompa, tot i que el seu primer amor és la composició. Va començar a tocar el piano als tres anys i, als nou, ja havia publicat la primera peça.
El 1985, va començar a compondre, orquestrar i dirigir música per a televisió i pel·lícules. Tres hores després d’arribar a Los Ángeles, estava treballant en la música per a la minisèrie guanyadora del Premi Emmy «Nord i Sud», i seguidament va treballar en la sèrie de televisió «Dinastia» i «Els Colby», així com en diverses pel·lícules com «Karate Kid II». Va rebre la primera nominació a l’Emmy el 1988 per «North and South Part II – Love and War», i en els anys següents va ser nominada cada any pels arranjaments i composicions originals per al xou dels Premis de l’Acadèmia. Fins ara, Julie té més de 100 crèdits de cine i televisió i ha sigut nominada als premis Emmy en diverses ocasions. Ha sigut la primera dona i la persona més jove en guanyar el premi Emmy en esta categoria. Julie també va tindre el privilegi de fer arranjaments per a Céline Dion, Paula Abdul, Dudley Moore, Liza Minnelli, Madonna, Reba McIntyre, Little Richard, Billy Crystal, Michael Jackson i molts més.
Julie escriu obres per a formacions simfòniques i de cambra de tota classe; el 1983 va començar a escriure música per a banda simfònica i dirigeix la seua música en clínics per tot el món. Julie és membre de la Societat Nord-americana de Compositors, Autors i Editors (ASCAP).
OBRA OBLIGADA: «BOOKMARKS FROM JAPAN» (The Great Wave Off Kanagawa – Hakone)
La quarta simfonia de Julie Giroux, «Bookmarks from Japan», és una obra de gran dificultat per a banda simfònica en sis moviments que es poden interpretar de forma independent. Estrenada el 2013 al Japó pel Musashino Academy of Music Wind Ensemble, dirigida per Ray E. Cramer, està basada en un conjunt de sis escenes històriques japoneses pintades en fusta, de les quals se n’interpretaran dos.
The Great Wave off Kanagawa
L’obra de Hokusai «La gran ona de Kanagawa» (1830 i 1833), és coneguda en tot el món dins de la sèrie «Trenta-sis visites de la muntanya Fuji». És la seua obra més famosa, on podem veure la muntanya Fuji al fons, encara que el focus central és la gran ona anomenada Okinami (ona del mar obert) i que, en esta obra, es representa des del principi en mar obert, bastant tranquil·la, amb la llum solar refractària, banyada pel sol i amb el seu poder creixent amb els vents ondulants cap amunt i cap avall, creant la primera formació de la gran ona, fins a la seua agonia final en una platja rocosa com a final del viatge.
Hakone
Basat en l’escena titulada «Hakone» d’Hiroshige Ando, de la sèrie impresa «Les cinquanta-tres estacions de l’autopista Tokaido», que representen les 53 estacions de correus en el camí pel Tokaido d’Edo a Kioto el 1832, en un viatge on es transportaven cavall com a regals que s’oferien a la cort imperial. En estes estacions de correus, s’hi oferia menjar, allotjament i estables per als viatgers de l’autopista Tokaido.
BIOGRAFÍA PASCUAL PIQUERAS
Natural de Quart de Poblet. Funcionari de carrera en el cos de professors de Música i Arts escèniques, en l’especialitat de Llenguatge Musical. Llicenciat en Direcció d’Orquestra pel Conservatori Superior de Saragossa i Diplomat en Trompeta, Solfeig i Teoria de la música. També ha fet estudis d’Harmonia moderna i Improvisació de jazz. Fa el Màster de Composició per a Mitjans Audiovisuals a l’Escola Superior de Música «Katarina Gurska», durant el curs 2018-2019, i el Taller de so i música en el cine durant el curs 2019, com a actiu.
Ha estudiat Direcció d’Orquestra amb professors de prestigi com Konrad Von Abel, George Phelivanian, Henrie Adams, Achim Holub, Octav Calleya, Arturo Tamayo, Juan José Olives, Juan Luis Martínez, José Rafael Pascual Villaplana i Massimiliano Caldi.
Ha dirigit diferents projectes instrumentals, entre ells la Jove Orquestra de Guadalajara, la Proyecto Alcarria Camerata i la Banda Simfònica Complutense d’Alcalá de Henares. Ha estat convidat a dirigir diferents agrupacions musicals, com ara la Banda Municipal de La Corunya o la Banda Societat Artística Musical «La Unió» de Quart de Poblet, banda a la qual pertany.
Posseeix diverses composicions publicades en editorials com Piles i Branfor, que són interpretades per formacions com, per exemple, les bandes municipals de Madrid, Huelva, Mallorca i A Coruña, entre altres. Ha compost dos musicals, «El musi-drama del señorito Lasol», per a orquestra, i «Los delirios del señorito Lasol», per a banda simfònica. Prompte publicarà una obra d’encàrrec per a Luis González Martí (Trompeta). Obté el primer premi en el I Concurs Nacional de Composició per a Agrupacions de Metall d’Alcàsser, en novembre de 2018.Du a terme treballs per a documentals i curtmetratges, alguns d’ells emesos en Televisión Española.
En l’actualitat, és director del Conservatori de Guadalajara.
OBRA OBLIGADA: «DE CAI»
L’obra «de Cai» naix de la idea de compondre una obra per a quintet de metall i caixó flamenc amb l’objectiu d’acostar este estil que tant m’agrada al repertori per a quintet de metall. En l’obra, hi conflueixen diferents pals que, de forma intuïtiva i fresca, s’ajunten en esta peça que ha tingut gran acceptació en esta formació cambrística gràcies a Spanish Brass, un dels grups de música de cambra de més projecció internacional del nostre país. Gràcies a ells, l’obra és coneguda en l’àmbit nacional i internacional.
L’obra data de 1997 i la vaig escriure amb molt pocs recursos compositius, ja que en aquell moment em trobava en plena formació musical. Més tard, vaig fer la versió per a banda, versió última que té unes ressenyes més clares cap al llenguatge jazzístic, llenguatge amb el qual tinc una gran afinitat, ja que m’he desenvolupat com a trompetista de música moderna o jazz a través d’una trajectòria llarga i intensa, sense oblidar tampoc altres disciplines com la Direcció i la Composició.
Els tangos, la buleria i algun interludi indefinible s’ajunten en esta obra de melodia fàcil i contagiosa on s’intercalen diferents solos d’instruments en clau de flamenc-jazz. El nom de l’obra denota procedència, «de Cai» al·ludeix a música de Cadis. Este títol està extret d’un lema que apareixia en la samarreta d’un músic molt conegut i amb qui vaig tindre la sort de compartir escenari, Chano Domínguez. En la camiseta es podia llegir «Yo soy de Cai» i esta música intenta ser precisament això, «de Cai».