Les agrupacions participants en la Secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” 2025 hauran d’interpretar com a obra obligatòria la partitura “La Ruta” de David Pont Ripoll.
BIOGRAFIA
David és professor de Trombó de la Banda Simfònica Municipal de València des de l’any 2008, a més de formar part del quintet Art of Brass València.
Ha sigut membre de l’Orquestra Simfònica de Madrid, i és posseïdor de diversos premis internacionals en concursos d’interpretació. Ha gravat el disc “Pont de colors” per a trombó solista i diverses formacions cambrístiques.
Com a director ha obtingut 4 primers premis i dos mencions d’honor en diversos certàmens, i destaca en la seua faceta de compositor el primer premi aconseguit en el concurs de la ciutat d’Agost (Alacant), primer premi en el concurs de composició del Verger (Alacant) i finalista en les dos edicions del concurs de la Nucia (Alacant).
La seua música ha sigut estrenada per la Banda Simfònica Municipal de València, Orquestra d’RTVE, per professors solistes de l’Orquestra Nacional d’Espanya i de l’Orquestra de València.
OBRA OBLIGADA: «LA RUTA»
La Ruta, abreviació de “La Ruta del Bakalao o Ruta Destroy” va ser un moviment contracultural nascut a València, que va significar el major moviment clubbing de la història d’Espanya, i que va marcar a diverses generacions en la seua manera d’entendre l’oci, i fins i tot la vida. Abasta des de finals dels 70 a la fi dels 90.
La Ruta estava composta per diverses discoteques o sales de ball, separades per pocs quilòmetres, especialitzades en diferents tipus de música i que es dividien el públic per horaris i gustos. Es podia estar “de festa” (així se’n deia al fet d’anar a la ruta) des de la nit del dijous fins al dilluns al matí ininterrompudament, i l’ambient que regnava era de total cordialitat i “bon rotllo” (en això s’assemblava al moviment hippie).
Tinguem en compte que Espanya era una democràcia jove, que no hi havia a penes regulació horària en l’oci, que la joventut sentia que habitava un país recentment estrenat, i que per primera vegada entraven a Espanya massivament els diferents estils musicals presents a Europa des de feia dècades. La Ruta, de fet, va ser la porta d’entrada a Espanya de diverses bandes, i València acabaria sent un centre pioner de producció de música electrònica.
El final de la Ruta va vindre marcat per la degradació de l’esperit que la va veure nàixer. L’aparició de drogues com l’èxtasi o la cocaïna, la progressiva pèrdua de qualitat i varietat musical, la massificació i la proliferació de sales sense més motivació que l’econòmica, va produir que la Ruta anara derivant en un espai de violència, perill (sobretot en les carreteres) i mort. L’Estat va acabar tancant moltes de les sales, i la Ruta va quedar estigmatitzada, oblidant el que va suposar al principi.
Hui hi ha un corrent que reivindica la importància que va tindre aquell moviment, a les bones i a les males, per a tots els que van viure o van nàixer en aquell temps.