La Secció Segona interpretarà «Sucro Oppidum» de Javier Martínez Campos

publicado en: CIBM Valencià | 0

Les agrupacions participants en la Secció Primera del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” 2024 hauran d’interpretar com a obra obligatòria la partitura “Sucro *Oppidum” de Javier Martínez Campos.

BIOGRAFIA JAVIER MARTÍNEZ CAMPOS

Nascut a València en 1989, va estudiar les especialitats de violoncel i composició al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, continuant amb la seua formació a la Robert Schumann Hochschule de Düsseldorf (Alemanya), Fundació Louis Vuitton (París), Universidad Rey Juan Carlos, Universidad Europea Miguel de Cervantes – IGECA y la Universidad de Castilla – La Mancha.

Com a intèrpret, ha sigut Ajuda de Solista de la Orquesta Sinfónica de Bilbao entre 2015-2019, academista de la Mahler Chamber Orchestra i de la Düsseldorfer Symphoniker, membre de la European Union Youth Orchestra, Orquesta Juvenil Iberoamericana, Joven Orquesta Nacional de España, Netherlands Jugend Orchestra i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, i ha col·laborat amb agrupacions com la Duisburger Philarmoniker, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Beethoven Orchester Bonn, Kammeroper Köln, Orquesta de Cámara Andrés Segovia, Banda Municipal del Bilbao, etc.

Ha sigut guardonat amb 30 premis internacionals de composició i interpretació, entre els quals destaquen el IX Premi de Composició Musical per a Orquestra “Andrés Gaos” (A Coruña 2011), el 1r premi al IV Concorso Internazionale di Composizioni “Cittá di Sinnai” (Italia 2012), guanyador del “II Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana” Levante – EMV/Bankia (2014), o el 2n premi al “Gaetano Amadeo Prize 2021” (Italia).

Com a compositor ha rebut encàrrecs de la Orquesta y Coro Nacionales de España, el INAEM, la JONDE i el Ministeri de Cultura i Educació, Fundació SGAE/AEOS – Orquesta Sinfónica de Bilbao, L’Orchestre Parfum (París) o Bilbao Musika, entre altres. Les seues obres s’han interpretat a Espanya, EEUU, Colòmbia, França, Japó, Alemanya, Austria o Regne Unit, per solistes i agrupacions com les Orquestres Simfòniques de RTVE, Bilbao, Galicia, Euskadi, les Bandes Municipals de Madrid, València, Bilbao, Castelló, Albacete, Almería, University of North Carolina Wind Ensemble, etc.

Actualment, és violoncel ajuda de solista de la Orquesta Nacional de España i compositor.

 

OBRA OBLIGADA: «SUCRO OPPIDUM»

“Sucro Oppidum” és una obra per a Banda Simfònica composta el 2011 com a part del treball de fi de carrera de l’especialitat de Composició del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Va obtindre una “Segnalazione all´unanimità” al XXIX Concorso Internazionale di Composizione per Banda di Corciano (Italia) el 2013 i està dedicada als seus pares: Javier i Librada.

Amb una duració aproximada d’uns 15 minuts, la peça rendeix homenatge des d’una perspectiva artística, personal i subjectiva a la localitat valenciana de Cullera, municipi situat a la ribera del riu Xúquer, tocant al mar Mediterrani i amb un gran passat històric i cultural.

El títol fa referència a l’antiga ciutat romana de Sucro, identificada com l’assentament iber contesta prèviament conegut pels grecs com Sicania, així com amb el campament establert per Publio Cornelio Escipión “El Africano” al punt intermedi del recorregut que va realitzar des de Tarraco (Tarragona) fins a Cartago Nova (Cartagena) per a conquistar aquesta última ciutat.

Segons diversos texts, Sucro es trobaria a un lloc elevat (oppidum) a vores del Mediterrani i al costat de la desembocadura del riu Xúquer, sent un enclavament de gran importància estratègica i comercial. Encara que existeixen discrepàncies sobre la localització exacta d’aquesta antiga ciutat (Cullera, Albalat de la Ribera, Sueca o Alzira), estudis recents suggereixen que Sucro Oppidum podria haver estat al cim de la Muntanya de Cullera (L’Alt del Fort), mentre que la Mansio Sucronem, mencionada a la majoria dels itineraris de l’època imperial, podria situar-se a l’actual Albalat de la Ribera (L’Alteret de la Vinthuitena) i el Portum Sucrone, dels itineraris més tardans, es correspondria amb l’Illa dels Pensaments, al Faro de Cullera.