BIOGRAFIA
Andrés VALERO-CASTELLS (Silla, 1973). Es forma en els CCSS de València i Múrcia, titulant-se en 8 especialitats amb 4 Mencions d’Honor i Premi Fi de Carrera en Composició. Han sigut els seus professors més destacats R. Ramos, L. Balada, E. García Asensio, E. Xifre, M. Galduf, J. Vives, V. Campos, etc. Ha assistit a cursos de perfeccionament amb B. Ferneyhough, J. Roda, J.M. López, C. Halffter, T. Marco, L. de Pablo, M. Hernández Silva, P. Sánchez Torrella, etc. Ha obtingut el Diploma d’Estudis Avançats per la Universitat Catòlica de València. Des de 2004 ocupa una càtedra de composició en el Conservatori Superior J. Rodrgio de València.
Ha rebut premis i distincions a França, Itàlia, EUA i Espanya. Les seues obres s’han interpretat en la major part d’Europa, EUA, Argentina, Puerto Rico, Panamà, Japó, Corea, Hong Kong, etc. Les seues partitures estan editades a Espanya, França, Suïssa, i EUA. En el terreny orquestral ha estrenat amb les simfòniques de València, Galícia, Còrdova, Múrcia, RTVE, Nacional d’Espanya, The World Orchestra, solistes del Covent Garden, Filharmònica de Medellín, etc. Els seus treballs per a banda han sigut interpretats per les millors formacions nacionals i prestigioses bandes estrangeres. Ha sigut directiu de l’Associació de Compositors Simfònics Valencians, compositor resident del Festival Internacional Spanish Brass, i de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana.
Ha sigut Director Principal Invitat de la Banda Primitiva de Llíria, i fundador de l’ensemble Estudi Obert. Va ser director de les bandes del CIM de Mislata i de la SAM de Picassent. Actualment dirigix la seua banda, La Lírica de Silla. Com invitat ha dirigit l’Orquestra de València, les Bandes Municipals de València, Madrid, Barcelona, Alacant, La Corunya, Santiago de Compostel·la, Musikene, Artística de Buñol, etc, així com la banda de la FSMCV, i el Dia de la Música Valenciana.
www.andresvalero.com
OBRA OBLIGADA SECCIÓ D’HONOR CIBM 2015
Simfonia nº1 La Vall de la Murta
Obra encarregada per la SM d’Alzira i A. Crespo, els que la van presentar en el CIBM de 2002. Des de llavors s’ha interpretat i gravat en multitud de països, com a Suïssa, Noruega, Holanda, Alemanya o Singapur.
És una peça marcadament descriptiva, fruit de la visita a la vall de l’autor.
El primer temps es dividix en 2 seccions: Els Serres i l’Incendi. Les muntanyes reflectits són el Cavall Bernat i Els Agulles. El primer amb el seu aspecte noble, tranquil, grandiós i solemne, serà un dels elements més importants, ja que la seua temàtica reapareixerà cíclicament en el desenrotllament de l’obra. El segon és molt contrasten-te perquè la seua imatge (tosca, punxant, ruda, multiforme) resulta radicalment distinta. Finalment es recrea el pitjor incendi ocorregut en tan singular paratge, el de 1983.
El segon temps està inspirat en la perla arqueològica de la vall: el Monestir. L’atmosfera inicial de reflexió religiosa, dóna pas a la progressiva edificació del no per modest, menys valuós tresor històric. D’alguna manera este passatge evoca l’evolució des dels primers nuclis ermitans fins a l’establiment de l’Orde de Sant Jeroni en 1401. Conclou amb la reexposició de la imatge sonora dels monjos orant plàcidament en el seu claustre.
Dos són també les parts de l’últim temps. Primer apareixen, a ritme de djembés, els temuts Pirates Moros, que després de la dominació musulmana freqüentaven la costa; amb el seu marxa sona novament l’arreplegament monacal. La segona secció s’obri amb una brillant fanfàrria, que indica l’arribada del personatge més il·lustre que ha visitat el lloc, Felip II. És l’any 1586, un dels moments de major esplendor; tal és la fastuositat de l’esdeveniment, que perquè les carrosses reals accedisquen al monestir, s’ha de construir un nou pont, el Pont de Pedra.