BIOGRAFIA
Saül Gómez Soler naix a Ontinyent (València) en 1982. Estudia Composició i Percussió en el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València, Direcció de Banda en l’ISEB a Trento (Itàlia) i Direcció d’Orquestra en el Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
Ha dirigit diverses formacions bandísticas dirigint tant a Espanya com diferents parts d’Europa. Actualment és director de “l’Associació Artístic Musical” d’Oliva i de “l’Orquestra Simfònica Atrivm” . En ella ha tingut l’oportunitat de dirigir a prestigiosos solistes com: Vasko Vasilev, Pacho Flores, José Franch, Francesca Calero, Luis González, Roberto Turlo, Juan Lago o Pablo Zinger. És també professor d’orquestra dins del cos de professors de música i arts escèniques de la Generalitat Valenciana.
En el camp de la composició, podem trobar les seues obres editades en Omensbands, Cap Music, Tot per l’aire i Piles. Participa habitualment com jurat en diferents concursos de composició i interpretació, i la seua música està gravada en CD per diferents agrupacions.
En el 2007 gana el premi “Euterpe” a la millor composició, en el 2008 gana el premi “Joan Baptista Basset” a l’aportació a la cultura, en el 2009 gana el premi “Francesc Cerdà” de composició. En el 2012 gana el Primer Premi i Menció d’Honor en el concurs de Composició “Poble de Muro”, així com el Primer Premi i Menció d’Honor en el certamen Internacional de bandes de música d’Altea. En 2013 gana el segon premi en el “Concurs Nacional de Marxes de Processó de Toledo” i el Premi Euterpe a la millor gravación simfònica.
És membre de l’Acadèmia de la música de València així com de l’associació de compositors COSICOVA. En el 2014 rep dos nominacones als Hollywood Music in Mitjana Awards.
OBRA OBLIGADA PARA EL CIBM 2015
ANDRÒMEDA
Sempre he sentit un cert interés per l’astrologia, per l’estudi de les seues constel·lacions així com de l’origen dels seus noms. En la busca d’estos orígens em va captivar el mite d’Andròmeda i Perseu, un mite que ens narra una història d’amor i que ve a justificar la ubicació de la constel·lació d’Andròmeda en el cel.
L’obra no tracta de musicalizar la història, més bé la pren com a punt de partida per a construir el discurs musical.
En ella el nostre personatge mitològic és ofrenat pels seus pares als déus ja que Posidó els havia castigat amb un gran diluvi sobre Filistría, regne dels seus pares, i amb l’enviament del monstre marí Cetus.
Perseu acabava de tallar el cap de la medusa Gorgona i tornava muntat sobre els lloms de Pegàs. Veient que la bella Andròmeda estava encadenada a unes roques i que un terrible monstre marí s’acostava inexorable cap a ella es va llançar en picat i tancant els ulls va extraure el cap de la Gorgona mostrant-se-la al monstre, el qual va quedar petrificat a l’instant afonant-se sense remei en les clares aigües del Mediterrani.
Al desencadenar-la ella va caure en els seus braços i quan es van mirar als ulls es van enamorar immediatament. La Reina Cassiopea havia promés que qui salvara la seua filla Andròmeda de la medusa Gorgona es casaria amb ella però encara així incomplix la seua paraula i intenta matar Perseu. Este aconseguix véncer-la i torna a Grècia junt a Andròmeda per a casar-se amb ella.
El Déu Zeus va col·locar en el cel a la reina Cassiopea assentada en el seu tron de tal forma que en algunes estacions de l’any es posara boca per avall com a castic. Atenea, commoguda per la bella història d’amor entre Perseu i Andròmeda, va col·locar les seues imatges juntes en el cel.