Les agrupacions participants a la Secció Primera del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” 2023 hauran d’interpretar com a obra obligatòria la partitura “SYMPHONY FOR WINDS” de Martin Ellerby.
BIOGRAFÍA MARTIN ELLERBY
Martin Ellerby va nàixer en Worksop, Anglaterra en 1957. Després de graduar-se en el London College of Music, va estudiar composició amb Joseph Horovitz i contrapunt amb W. S. Lloyd Webber, en el Royal College of Music, i amb Wilfred Josephs.
Ha compost diverses simfonies i obres concertants, música per a cordes, diverses sonates i suites instrumentals, cançons i música coral, inclosa una missa per a cor i orquestra. També ha escrit obres per a brass band i banda simfònica.
Entre els seus premis i esments es troben el W. S. Lloyd Webber Director’s Prize, el Westminster Prize, l’Arts Council of Great Britain Dio Fund Award, un Allcard Award, el George Butterworth i el Norman Sykes Memorial Fund Awards, el Freedom de la Ciutat de Londres, el Royal Military School of Music 2008 Dr. Martin Ellerby Class, el 2012 BUMA International Brass Award (Holanda) i la John Henry Iles Medal of the Worshipful Company of Musicians.
Té un Doctorat en Arts Musicals (DMA) de la Universitat de Salford, un Doctorat Honorari en Lletres (Hon DLitt) de la Universitat de West London, així com cinc beques. És el director artístic d’Studio Music Company (Londres), examinador extern de la Royal Air Force Music Services (RAF Northolt) i Director Honorari de la Victòria College of Music Examinations Board.
OBRA OBLIGADA: «SYMPHONY FOR WINDS»
Obra escrita en tres moviments que exploten l’àmplia gamma de colors i dinàmiques disponibles en l’ensemble de vent contemporani..
- Tribute: Dos estats d’ànim molt contrastants: un rítmic i agressiu, l’altre tranquil i relaxat; no obstant això, tots dos, en el mateix tempo, competeixen entre si per a dominar l’obertura. El primer subjecte sempre busca un tema, presentat plenament en la conclusió, mentre que el segon subjecte sempre té un tema que s’estén i desenvolupa en cada reaparició.
- Chorale: Una sèrie de corals, en un llenguatge simple i directe, proporcionen una aura de calma entre el primer i tercer moviment. Són primordials el color instrumental, les dinàmiques suaus, i l’ús de la celesta i els instruments de percussió afinada.
- Display: El final és un scherzo tibant i dinàmic que contrasta els tutti amb les combinacions més subtils d’instruments solistes. Basada en els principis de les escales i arpegis, encara que adaptada, la melodia sempre s’esforça per formar part de la persecució. És com un “concert per a orquestra” en miniatura.