Les agrupacions participants a la Secció d’Honor del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” 2018 tindràn que interpretar l’obra obligatoria “Sinfonietta #1” del compositor Bart Picqueur. L’obra s’estrenarà mundialment en aquest certámen.
BIOGRAFÍA
El compositor i director Bart Picqueur, va rebre la seua formació professional al Real Conservatori de Gant, on va obtenir el Master en Direcció de Banda, Teoria, Clarinet i Pedagogia. Entre els seus professors es troben Dirk Brossé, Freddy Arteel, Fabrice Bollon i Francois Glorieux… També va estudiar direcció amb Maestro Hardy Mertens al Fontys, conservatori de Tilburgo (PB).
Des de 2010, Bart Picqueur és director titular de la banda Koninklijke Harmonie Ste. Cecilia Zele. Ha sigut director convidat en la banda dels Guides Belges, la BM de la Corunya, la BP de Lírria, la Slovenska Voska (banda militar d’Eslovènia), la banda departamental de Pastura (Colòmbia) i moltes més.
Les seues composicions han sigut gravades per reconegudes bandes, com la Real Banda de Guides Belges, Osaka Municipal Band, Rundfunk Blasorchester Leipzig, la Real Banda Militar dels Països Baixos etc.
Algunes de les seues obres ja han sigut obligades en diversos concursos internacionals: Insomnia, en el Campionat Europeu de Brass Band (2017); Mutations, en el Campionat d’Europa per a Banda (2018); i, ara, Sinfonietta #1, en el CIBM de València.
Paral·lel al seu treball de compositor i director, forma joves mestres a la seua càtedra de direcció a Gant i Ostende. És convidat regularment a impartir classes magistrals en diversos països d’Europa.
La música de Bart Picqueur està publicada per l’editorial Beriato Music (De Haske-Hal Leonard Group), Brotons i Mercadal (ES) i per la seua pròpia casa d’edicions, Minor Scale Music.
OBRA OBLIGADA: «SINFONIETTA #1»
Com indica el nom, la Sinfonietta #1 és una xicoteta simfonia. En aquest cas es tracta del resum de la primera simfonia d’aquest compositor, encarregada per la banda KRKA d’Eslovènia. En aquesta s’ha mantingut l’estructura dels quatre moviments originals, però el material s’ha reduït al mínim estricte i la música continua sense parar entre les parts. No obstant això, el resultat no és un enllaç de fragments de la simfonia original, sinó una nova composició ben equilibrada amb respecte als principis de forma i desenvolupament.
Encara que la música no és programàtica, els quatre moviments van rebre subtítols evocadors. Tots sense excepció representen qualitats generals com l’artesania, l’amor, l’humor i la unitat, tot el necessari per a construir una gran banda. Aquesta forma de quatre temps fa referència a la simfonia clàssica. Així, el primer temps és de construcció molt formal (forma de sonata), el segon té un tema líric, el tercer, ‘humor’, té un relació clara amb el scherzo i l’obra s’acaba amb un final grandiós amb un coral d’òrgan.