Les agrupacions participants a la Secció Tercera del Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” 2023 hauran d’interpretar com a obres obligatòries la partitura “Impulse Engine” de Carolyn Bremer i la partitura «El Baile de Luis Alonso – Intermedio de la zarzuela» de Gerónimo Giménez amb arranjaments de José Luis Represas.
BIOGRAFÍA CAROLYN BREMER
Carolyn Bremer (1957-2018) va ser una compositora i professora nord-americana. Bremer va estudiar a l’Escola de Música Eastman iCalArts, i va rebre el Ph.D. en composició de la Universitat de Califòrnia Santa Bàrbara. Va ser catedràtica de composició en la Universitat d’Oklahoma (1991-2000), on va ocupar la Càtedra Presidencial Sandra i Brian O’Brien. En 2018 va ser presidenta del Conservatory of Music de la Califòrnia State University, en Long Beach.
Va ser coneguda com una compositora «impulsada pels follets de la hipocresia postmodernista». El seu catàleg conté obres basades en el simbolisme feminista (Athene), el beisbol (Early Light) i la teoria postmoderna (Adventures in Hyperreality).
Les seues obres han sigut interpretades en el Carnegie Hall; a Alemanya, Noruega i Suècia. Li van encarregar la Symphony for Wind Band, estrenada per Ray Cramer en la Universitat d’Indiana, i Returns of the Day, estrenada per Thomas Dvorak en la Universitat de Wisconsin-Milwaukee. Bremer va ser compositora convidada en la Technology Initiative Conference en el Collin County College a Dallas, la Women Band Directors International Conference en Sant Diego i compositora resident en la Mansfield University.
OBRA OBLIGADA: «IMPULSE ENGINE»
Impulse Engine es basa en motius simples, pulsacions repetitives que suggereixen un moviment mecanitzat, semblances a una fanfàrria, que es llancen sobre l’ensemble. Aquesta peça, de gran energia, s’inspira en una altra de les composicions de Bremer, Throw Caution to the Wind (per a metalls i percussió), que va ser encarregada per al Monarch Brass Ensemble per l’Oklahoma Summer Wind Festival.
BIOGRAFÍA GERÓNIMO GIMENEZ
Gerónimo Giménez Bellido (1854-1923) va nàixer a Sevilla i va estudiar música a Cadis ampliant els seus estudis en el Conservatori de París. Al seu retorn, es va establir a Madrid on va ser nomenat director de l’orquestra del Teatre Apol•lo i, poc després, del Teatre de la Zarzuela. La seua primera sarsuela d’èxit va ser Trafalgar, estrenada a Barcelona (1890). Després li van seguir moltes altres de les quals podríem destacar les famoses obres bessones, El Baile de Luis Alonso (1896) i La Boda de Luis Alonso (1897), les pàgines simfòniques de les quals recorden la seua habilitat en aquest camp, superior a l’habitual en compositors del gènere líric espanyol, i una miqueta influïdes per la música italiana. Els últims anys de la seua carrera van ser tristos i el compositor va viure en la pobresa, malgrat alguns èxits ocasionals.
OBRA OBLIGADA: «EL BAILE DE LUIS ALONSO – INTERMEDI DE LA SARSUELA»
La sarsuela El Baile de Luis Alonso narra les aventures de Luis Alonso, professor de ball de raça gitana, i de la seua muller Mª Jesús. L’acció se situa a la ciutat de Cadis, cap a 1850. L’autor aprofita la temàtica de l’obra per a recórrer a temes de caràcter popular hispànic.
L’intermedi utilitza música nova, no emprada en cap dels altres números de l’obra. Consta de tres seccions que recorren a música que va ser popular en l’època en què es desenvolupa l’acció de la sarsuela.