És un dels compositors espanyols actuals més prolífics de música per a banda simfònica, de manera que ha dedicat gran part de les seues composicions a la música nacionalista espanyola.
Procedent de la música de jazz, a la qual va dedicar gran part de la seua vida artística, realitza i dirigix nombrosos arranjaments per a discos, TV, i espectacles en directe per a agrupacions orquestrals.
Posteriorment realitza els estudis de contrapunt, fuga, composició i direcció d’orquestra al Real Conservatori Superior de Música de Madrid, i en els últims vint-i-cinc anys compon més d’un centenar de partitures, algunes premiades, la majoria estrenades al nostre país i també fora, per grans instrumentistes i agrupacions.
Entre els premis cal destacar el Premi en el Concurs de Composició de l’ASE, el premi Mestre Vila de música, de l’Ajuntament de Madrid, anys 1992, 1994, 1997 i 2003, de manera que és l’únic compositor que l’ha guanyat en quatre edicions i el premi de composició Virgen de la Almudena, entre altres.
Guanya per oposició la plaça de director artístic i tècnic de la Banda Simfònica del CNP del Ministeri de l’Interior, alhora que obté pels seus mèrits al capdavant d’esta la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Blanc, la Creu amb Distintiu Blanc de l’Orde del Mèrit del Cos de la Guàrdia Civil, la Insígnia d’Or de la Fundació Miguel Ángel Colmenero, la Creu al Mèrit Policial amb Distintiu Roig del CNP. Així mateix, és nomenat Fill predilecte de Martos, el seu poble natal.
L’Ajuntament de València li encarrega la composició de l’obra obligada en la Secció d’Honor per al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València 2004″.
Ha impartit nombrosos cursos de direcció i de composició i és requerit molt sovint per a ser membre de jurat per a certàmens de bandes, així com per a concursos de composició.
OBRA OBLIGADA: Andalucía (Suite nº2 op 74)
Composta entre desembre de 2007 i gener de 2008, esta obra està ambientada en la terra andalusa, on el compositor va passar la seua infància i l’adolescència. No és una obra descriptiva, encara que preten plasmar ambients d’eixa terra tan bella.
Amb el primer temps, “Aromas de Sevilla”, José Susi barreja diversos ambients d’eixa meravellosa ciutat. Comença amb una escala frígia espanyola de 8 sons en els greus i s’incorporen nous instruments en el mateix ambient per a passar a unes sevillanes típiques cantades pel piccolo i el corn anglés. Una altra xicoteta melodia a càrrec de l’oboé, acompanyat d’apunts rítmics a càrrec dels metalls, i mes tard en tutti i acompanyats d’un ritme de bateria i percussió una altra melodia a càrrec del fiscorn, per a passar a un recitatiu a càrrec del saxo soprano, el qual desemboca en el da capo per a acabar amb les sevillanes del principi.
El segon temps és una “Danza” en 3/8 amb molts trencaments rítmics i amb diverses intervencions a solo de l’oboé, clarinet, clarinet baix, piccolo, corn anglés i metalls.
El tercer moviment són unes “Bulerías”. Adaptació del III Temps –En la lumbre–, de la “sonata flamenca” (op 74) per a saxo alt i piano del compositor andalús. Una peça en què està tractada molt jazzísticament, rítmica, melòdica i harmònicament.