Les agrupacions participants a la Secció d’Honor del CIBM 2014 hauran d’interpretar com a obra obligada la fantàstica simfonia » Fantasy Triptych » del compositor anglès Derek Bourgeois . No és ni la primera ni la segona vegada que la música de Bourgeois sona al Palau de la Música els dies del Certamen de València . El 2011 , la Societat Unió d’ Alberic i la Associaçao Recreativa Musical Amics da Branca de Portugal , van seleccionar com a obra lliure una peça del compositor britànic , el mateix va succeir al Certamen de 2007 , on dues bandes de música van triar obres seues per a la seva posada en escena.
I és que el repertori d’obra compostes per aquest Gran de la música supera les 150 obres amb 85 simfonies , set grans obres per a cor i orquestra , set simfonies per a orquestres de vent, quinze concerts orquestrals , innombrables obres de cambra i música vocal i una considerable quantitat de música per a produccions televisives .
Actualment Derek Bourgeois està retirat , però, el seu currículum ha estat compost per nomenaments tan importants com la Direcció de l’Orquestra Juvenil de la Gran Bretanya , la direcció de l’Escola Musical de Nenes de Sant Pau a Londres o la direcció artística de la Orquestra Filharmònica de Bristol .
OBRA OBLIGATORIA: Fantasy Triptych (opus 145)
1. Le Tombeau d’Arthur Benjamin (La tomba d’Arthur Benjamin)
2. Mr Bolt goes for a ride in his motor car and Monsieur Ravel turns in his grave (El Sr. Bolt ix a passejar amb el seu cotxe i Monsieur Ravel es gira a la seua tomba)
3. The War March of the Ostriches (La marxa de combat dels estruços)
Els tres moviments tenen títols sarcàstics, que no pretenen sinó explicar la música. Ravel va compondre Le Tombeau de Couperin i Arthur Benjamin va escriure una peça anomenada Le Tombeau de Ravel, així que vaig pensar que era hora de continuar la cadena. Oculta en la línia de baix, cap al final del moviment, es fa una xicoteta referència a la rumba jamaicana de Benjamin, el caràcter rítmic de la qual envaïx part de l’obra. D’esta manera, la referència a Ravel en el segon moviment queda parcialment explicada. El moviment està dedicat a un antic professor i amic que era un impacient motorista, el compositor favorit del qual era Ravel. El fort esclat central està inspirat en la seua violenta reacció davant d’un mínim embós. El títol del final em recorda el comportament ridícul i divertit d’un grup d’estruços del zoo de Bristol que vénen al rescat.