Les agrupacions participants a la Secció Segona del Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València 2022 hauràn d’interpretar com a obra obligatòria la partitura The Witcher de Jordi Peiró.
BIOGRAFÍA JORDI PEIRÓ
Titulat Superior en Trombó i Bombardí pels conservatoris de València i de Madrid.
Trombó Alt Solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès (Barcelona).
Trombó de l’Orquestra Filharmònica de Màlaga.
Professor de Trombó, Bombardí i Tuba dels Conservatoris de Benidorm (Alacant).
Primer Premi de Composició AETYB 2015 (Associació Espanyola de Tubes i Bombardins) amb l’obra «La flor del cerezo» per a Orquestra Simfònica i Bombardí solista.
«La batalla de la Rochelle» va ser seleccionada com a obra obligada en el Certamen Autonòmic de València de 2016.
«Everest», poema simfònica per a banda, és seleccionada com a obra obligada en el CIBM Ciutat de València de 2017, en la primera secció.
«Al-buahyra» va ser estrenada per la Banda Municipal de València el Dia de la Comunitat Valenciana, l’any 2017.
Rep l’encàrrec del famós trompetista belga Benny Wiame per a la composició d’una balada que és estrenada per la KH Sta. Lucia Engsbergen Limburg de Bèlgica.
Compon música de cine per a les productores BLUE TEAR PRODUCCIONES i CANSPAN FILM FACTORY. Té diversos curtmetratges, «Cartas» i «Semillas», dos llargmetratges.
«Luces» va ser candidata als Premis Goya de 2017 en l’apartat de música, i «Burga», amb Mercé Llorens i Manuel Gallardo.
És col·laborador de la Fundació Vicente Ferrer, per a la qual ha escrit l’obra «Anantapur», amb l’objectiu de recaptar fons per a esta organització benèfica. Soci de la SGAE i membre numerari de la M.I. Acadèmia de la Música Valenciana.
Jordi Peiró Marco és professor de Bombardí de la Banda Municipal de València.
OBRA OBLIGADA: «THE WITCHER»
«The Witcher» és una obra programàtica que consta d’un sol moviment fragmentat en cinc episodis que s’enllacen de forma imperceptible sense cap interrupció. La carència de relació entre els episodis la converteix en el principi formal, lluny de qualsevol estructura definida. Adquireix una forma autònoma i independent, com el cas del poema simfònic. Cada episodi està proveït d’una exposició temàtica independent que intenta reproduir amb precisió diversos moments i estats d’ànim del personatge, característica principal de la música programàtica.